A

ABELLÓ : És aumentatiu d'Abella i te el seu mateix primitiu origen. El cognom Abella ha estat pres del substantiu català abella, que és un insecte himenòpter, o també d'algun dels topònims d'aquest nom existents a Catalunya.

ALFONSO : Cognom castellà, derivat del nom de baptisme Alfonso (Alfons).

ALSEDÀ. ALSEDAR : Potset té relació amb el llinatge Alzet, derivat del llatí ilicetum, "alzinar". A la rodalia de Solsona hi ha uns vessants de bosc anomenats l'alzedà. En tot cas es tracta de derivats toponímics de l'arcaic elze "alzina", descendent català del llatí ilex, -icis.

ANGLÉS. ANGLÈS : El cognom pot ser derivat del topònim homònim d'Anglés. L'etimologia de la població d'Anglés, pot vindre del nom d'eclessiis en plural, "la vall i població de les esglésies". En tot cas no té res a veure amb cap arribada dels anglesos a la població. Hi han autors, però, que diuen que el cognom prové d'Anglaterra i d'altres de França.

ARTÉS : Cognom derivat del topònim homònim Artés, al Bages. Deu esser derivat del cognom gàl.lic Artus.

AVELLANA : Del llatí Abellana, forma abreujada de "Abellana nux" pròpiament "nou d'Abel·la", ciutat de Campània on abundaven.

Tornar a l'inici

 

B

BADIA. BADIAS. ABADIA : Cognom derivat del substantiu abadia, o sigui, un monestir regit per un abat. A certes regions significa rectoria. Aquest cognom també es troba en la forma Sabadia i en els segles XVI i XVII com Bahia.

BALAGUER. BALAGUÉ : Deriva del topònim Balaguer, nom de la capital de la comarca de la Noguera i, abans, de l'antic comtat d'Urgell. Segons Balari, el nom devia significar originàriament "camp de bàlec" (nom d'una lleguminosa); però és una suposició poc segura, malgrat l'exacta correspondència de forma entre el topònim i el possible substantiu.

BERGADÀ. BERGUEDÀ. BARGADÀ : Pot ser un cognom gentilici, que vol dir nadiu de Berga, o pot derivar de la comarca o antic pagus del mateix nom i del qual és capital Berga.

BERGUÉS. VERGER. VERGÉS. BERGUER. BERGÉ. BARGÉS. VERCHER : Del substantiu verger (del llatí viridiárum), que significa "lloc abundant d'arbres i plantes; jardí".

BIOSCA : Nom d'un poblet de la Segarra, d'origen pre-romà (potser ligur, a base del grup sc, segons Coromines).

BOLADERES. BOLADERAS : Pot ser grafia deialectal per Bolederes (del llatí boletárias, "agres de bolets"), segons Coromines.

BONVEHÍ : Grafia aglutinada de bon veí.

BRUNET : És un derivat diminutiu de Bru. Bru procedeix d'un sobrenom o malnom derivat de l'adjectiu bru, que vol dir "gris fosc, que tira a negre" i procedeix del germànic bruns.

BURELL : Burell és el nom d'un teixit bast de llana fosca i com adjectiu és aplicat a coses de color fosc, com la cendra. El cognom podria tenir l'origen en un malnom o motiu aplicat a una persona pel color de la seva pell o de la seva roba o potser pel fet de teixir aquella mena de roba o tenir-ne un comerç.

Tornar a l'inici

 

C

CALDERERO : Cognom castellà. Procedeix del substantiu calderero (calderer), el qui fa o ven calderes.

CAMP : Del llatí campus, "plana, planura", "terra extensa fora del poblat".  

CANDELÓ : Variant de candela, "vela de llum".

CAÑELLAS. CANYELLAS. CANYELLES : Ve del plural de canyella, que és el diminutiu de canya, que donà nom al topònim homònim al Garraf.

CAPDEVILA : Procedeix d'una grafia aglutinada de cap de vila, que vol dir "la part més alta de la vila", en contraposició a Soldevila.

CARABASA. CARABASSA : Sovint pronunciat i escrit modernament carbassa. Mot pre-romà propi de la Península Ibèrica, on des d'antic degueren alternar carapaccia (d'on la forma catalana), amb calapaccia (d'on les formes fraternes castellana, calabaza, i portuguesa, cabaça). Sembla tractar-se d'una bella base hispànica, estranya al llatí i a l'indoeuropeu, que va designar "cobertes vegetals, tèxtils o animals, a manera de closca", i els éssers protegits per aqueixes dures cobertes, incloent-hi la tortuga (pre-romà caláppacu).

CARBONELL : És un derivat diminutiu de carbó. Carbonellus (1172). A l'Edat Mitjana el trobem com a nom propi de fonts.

CARNÉ. CARNER : De carner (del llatí carnárius), "venedor de carn i embotits".

CARULLA. CARULL. CALULL : Sembla derivat de quer, "penya"; però és més probable que sigui variant de Caraüll, topònim de la Plana de Vic, avui pronunciat vulgarment Cargull. A França hi havia el priorat de Caregulhes (1172), que sembla tenir relació amb les formes indicades.

CASANOVES. CASANOVAS. CASESNOVES. CASANOVA. CASASNOVAS : Compost de casa nova. La forma Casasnovas representa el mateix Casanova amb s de plural familiar.

CASAPONSA. CASAPONÇA. CASEPONCE : Compost de casa Ponça (casa d'en Ponç).

CASELLES : Possiblement deriva del topònim Caselles, antic llogaret del municipi de Fonollosa (Bages), al sector nord del terme; l'església, romànica, que pertanyia a la pabordia de Caselles, depèn de la parroquial de Camps.

CASES. CASAS. SESCASES : Procedeix del plural de casa.

CASTELLANA. CASTELLÀ : Significa "senyor o governador d'un castell". Castell ve del llatí castellum, "fort, reducte", diminutiu de castrum, "campament fortificat, fortificació".

CASTELLS : Ve del plural de castell i pot procedir del topònim homònim de l'Alt Urgell.

CASTELLVÍ : És una variant arcaica de Castellvell (grafia aglutinada de castell i vell) i procedeix dels topònims homònims de l'Alt Penedès i el Baix Llobregat.

CERA : Del substantiu cera. Pot haver-se aplicat aquest nom originàriament a un cerer o a un home molt groc o esblanqueït.

CISQUELLA. SISQUELLA. SESQUELLA : Forma diminutiva de Cisca, femení contracte de Francesc.

CODINA. CUDINA : Procedeix del substantiu codina, que deriva del llatí cotina, que vol dir de pedra. Una codina és una capa de terra dura i compacta, difícil de treballar, o una roca a flor de terra.

COMAS. COMES. SESCOMES : Procedeix, en plural, del substantiu coma, derivat del gàl.lic cumba, que és una depressió planera en terreny de muntanya o un prat alterós i abundant de pastura.

CONDAL : Variant antiga i encara popular de l'adjectiu comtal, "que pertany al comte".

Els Comdals era una antiga granja del monestir de Montserrat, al municipi de Cervera (la Segarra), a la dreta del riu d'Ondara. El molí dels Comdals, amb una part de les terres cedides el 1130 al comte Ramon Berenguer III de Barcelona per Ponç Hug de Cervera, fou adquirit per Montserrat a mitjan segle XVI; el gran casal de construcció gòtica i l'actual molí són d'aquell segle; un segon molí fou construït el 1777; fins a la desamortització del 1835 els Comdals foren el graner de Montserrat.

Els Comdals ( els Condals, segons tradició oral) també és una colònia industrial tèxtil de filats (484 h. l'any 1960) del municipi de Manresa (el Bages), a la dreta del Cardener, al límit amb el terme de Castellgalí, a l'indret de l'antiga masia dels Comdals.

El Comdal ( la Vallcomdal) és el nom amb el qual també ha estat conegut l'antic terme del municipi de Sentmenat (el Vallés Occidental).

El 16/08/1553 entre els focs de Sanaüja (la Segarra) es troben Antoni Comdall i "lo arrendador de la casa den Comdall" i el 20/08/1553 ,entre els focs de Biosca (la Segarra), "lo mas Comdall".

CORTADELLES. CORTADELLAS. CORTADELLA : Derivat diminutiu de cortada, que a la vegada és derivat de cort, "corral".

COS : Nom d'un poblet de la Garrotxa i de diverses partides de terra. Del llatí cursu, "cós, lloc on corren".

CREUS : Plural de creu. Creu, del llatí crux, crucis (creu, força, costell, picota, "turment, pena, assot"). Passant per croz, va donar primer crou, i aquest es canvià en creu per diferenciació de les vocals.

CUNYAT : Procedeix d'un sobrenom a través del nom cunyat, del llatí cognatus, que vol dir "germà del cònjuge".

Tornar a l'inici

 

E-F

ESPERTA : De l'adjectiu esperta (llatí expertus), "entès, experimentat".

ESTEVE. ESTEVA. ESTEBE. ESTEBA : Procedeix del nom del Sant del Nou Testament, el protomàrtir Esteve, derivat del grec Sthephanos, que vol dir "coronat de llorer", "victoriós". És, per tant, un cognom patronímic.

ESTRADA : Ve del llatí strata, que vol dir carretera, camí pavimentat.

FALIP. FELIP : De Philippus, nom grec d'un diaca company de Sant Pau.

FARELL : De far. Far, antigament "foguera que servia de senyal".

FARRÀS. FERRÀS : Sembla venir del adjectiu llatí ferráceus, "de ferro".

FELIZ : Cognom castellà que prové del llatí felix, felicis. Felix significa "feliç i benaventurat".

FERRAN. FARRAN. FERRANT. FERRÀ. FARRÀ : Procedeix, com a patronímic, del nom de pila, adaptació del germànic Fredenand. Pot també derivar dels topònims homònims al Tarragonès, Segarra o Alt Penedès.

FERRER. FARRÉ. FARRER. FERRÉ : Procedeix del nom d'ofici ferrer, que és qui treballa el ferro. També és un cognom patronímic procedent del nom propi Ferrer, del llatí Ferrarius.

FITÓ : Derivat diminutiu de fita , "pedra assenyaladora de limits".

FRANQUESA : Procedeix d'un sobrenom a través del substantiu franquesa, que vol dir llibertat, veracitat, claretat d'expressió.

Tornar a l'inici

 

G

GAIG : El gaig es un "ocell xerraire de la familía dels còrvids", prové del llatí tardà gaius, gaia.

GARRIGA. SAGARRIGA : Ve del substantiu garriga, derivat del pre-roma garrica, que vol dir "terra inculta", o també "garric", que és una varietat d'alzina. El cognom pot procedir directament d'algun dels topònims homònims al Vallès Oriental i l'Alt Empordà.

GAVARNET. GABERNET : Derivat de gavarna (planta espinosa) amb el sufix -et, significant "camp de gavarnes". 

GENÉ. JANÉ. GENER. JANER. JANÉS. JENÉ. GINER. GINÉ. CHINER : Sobrenom que expressa la circumstància d'haver nascut el mes de gener. Deriva del llatí januarius (en llatí vulgar jenuarius).

GIRIBET : És dubtós si és variant de Girbert, de Gairberht ("brillant per la llança"), o si ho és de Gisbert, de Gisiperht ("brillant per la sageta").

GONZÁLEZ : Cognom castellà, derivat del nom de baptisme Gonzalo (Gonçal).

GOTA : Del llatí gutta. Gotta ja apareix com a traducció del seu equivalent alemany gicht en documents del segle XVI. És troba gutta explicat com a "rheuma" en les notes Tironianes.

GOU. GUAU : Variant de Gol i de Gual (de Wadald, derivat d'un radical que significa "caminar", "passar a gual". Wadaldus (949); Vuadaldo (954); Guadallus (973) ).

Gual significa "indret d'un riu on les aigües i els fons permeten de travesar-lo caminant o amb vehicle", de l'antic guau i aquest del llatí vadum, que fou pronunciat wadu en llatí vulgar tardà per influència del mot germànic corresponent. El pas dels corrents d'aigua, a gual, és cosa d'interès primordial dels exèrcits.

L'any 955 apareix Guado a la Ribera de Riner (Solsona).

Durant els segles XV i XVI es troben Guau i Gual

El 15/08/1553 entre els focs de la vila de Guissona es troben els "laychs" Joan Guau i en Joan Guou.

El cognom Gou també apareix com a Guau en els avantpassats de la familia Condal Rovira. Així, Pere Guau, avantpassat nº 320 de Cristina i Laura Condal Rovira, figura amb un o altre cognom segons el document i data :

03/02/1768 : Pere Guau.
05/03/1768 : Pere Guau.
30/09/1785 : Pere Gou.
12/11/1785 : Pere Gou.
28/04/1790 : Pere Guau.

El mateix succeeix amb Jaume Gou Condal, avantpassat nº 160 :

30/09/1785 : Jaume Gou.
12/11/1785 : Jaume Gou Condal.
12/11/1785 : Jaume Guau Condal.
13/01/1786 : Jaume Guau.
28/04/1790 : Jaume Guau Condal.
24/07/1825 : Jaume Gou Condal.

GRAELLS : Probablement del llatí gradellus, "graonet".

GRANDE : Cognom castellà. Procedeix del adjectiu grande (gran), és a dir, que té unes mesures considerables, que excedeix la mida o el grau ordinaris, usuals, en dimensions superficials, capacitat, quantitat, intensitat. També és gran qui ultrapassa el nivell ordinari quant a dignitat, mèrits, condició intel·lectual o moral.

GRANOLLÉS. GRANOLLERS. GRANOLLERES : Derivat toponímic i onomàstic de granolla. Granota, resulta del més antic granolla. Granolla és forma comuna amb l'occità granolba i el francès grenouille, que venen de ranucula, diminutiu del llatí rana. En el català primitiu granolla va ser una forma de gran importància, extensió i durabilitat, però ja en el segle XIV havia començat a ser reemplaçada per la moderna granota.

GRAU. GARAU. GUERAU : Procedeix del nom germànic gairoald, que vol dir "govern de la llança".

GRAUS : Del llatí gradus, -us "pas, graó, esglaó", especialment en el sentit de "camí que baixa en forma d'escala rocosa per un portell de cingles".

GUIM : Forma reduïda de Guillem.

GUIXÉ. GUIXER : Substantiu sinònim de guixaire : "qui treballa el guix".

Tornar a l'inici

 

H-I-LL

HERNÁNDEZ : Cognom castellà, derivat del nom de baptisme Hernando (Ferran).

INGLA. INCLES : Designa diversos llocs menors, sobretot del nord del Principat. Tots els llocs pirinencs d'aquest nom estan situats en clotades formades per confluència de riberals i estanys; i atès el fet establert que les prades en tals llocs, sovint inundats, duen el nom d'insula, en diverses variants fonètiques catalanes o en sinònims estrangers, es pot admetre que ingla (incles) sortis del ètinom llatí insula.

LLORDÉS : Sembla derivat de llord. L'adjectiu llord significa brut, lleig, feixuc.

LLORENS. LLORENÇ : És un cognom patronímic a través del nom propi Llorenç, en llatí Laurentius, que vol dir natural de la ciutat de Laurentum i aquest nom deriva de laurus, que vol dir "llorer".

LLORET : Procedeix del topònim homònim a la Selva i ve del llatí lauretum, que vol dir "camp de llorers".

Tornar a l'inici

 

M-N

MALET : Pot venir del llatí maletum, que vol dir "pomerar", o d'un sobrenom a través d'un diminutiu de "mal", que vol dir "dolent".

MARTÍN : Cognom portuguès. Del nom de baptisme Martín (Martí).

MARVÀ. MARBÀ : De l'àrab Merwan, nom propi personal.

MAS : Ve del substantiu "mas", derivat del llatí mansus, que vol dir "casa de camp habitable pels conreadors" o "finca rústica".

MASANA. MASSANA. MAÇANA : Potser prés del substantiu maçana (del llatí mattiana), "varietat de poma"; però també és possible que vingui de Marciana (derivat del prenom Marcus), nom de diverses santes. Marzana i Marciana apareixen com a noms de dona a documents catalans l'any 1026.

MASDEU. MAIDEU : Grafia aglutinada de mas Deu.

MAXENCHS. MAIXENCS. MAIENC : Derivat de maig, nom del cinquè mes de l'any.

MENSA : Mensa en llatí vol dir "taula" i la "mensa capitular" era un conjunt de rendes eclesiàstiques.

MIRALLES : Procedeix d'algun dels topònims homònims al Vallespir, Alta Ribagorça, Alt Empordà, i l'Anoia. Deriva de "mirar" i originàriament indicava un lloc o talaia de guaita.

MIRÓ : Ve de Mirone, que és un cas oblic del nom germànic Miró.

MOIXÍ. MOXÍ. MUXÍ : Moixí pot significar "relatiu o pertanyent al moix, al gat". També pot fer referència al mot botànic molleric. Molleric és un tipus de bolet.

MOLNER. MOLINER. MOLINÉ. MULINÉ. MONNER. MUNNÉ. MONER. MUNER. MUNÉ : Ve del substantiu "moliner", derivat del llatí molinarius i fa referència a la persona que es dedica a moldre cereals, que treballa en un molí o que té a càrrec seu un molí.

MONTERO : Cognom portuguès. Del substantiu munter, "encarregat de fer que els gossos caçassin, en la casa major"

MORERA : És el nom de la planta "morera", equivalent a "morer", que és la planta que fa les móres. Deriva de "mora".

MORO : Cognom castellà. Procedeix del substantiu moro, relatiu o pertanyent al Magrib o als seus habitants i també, a l'Espanya cristiana, nom donat als andalusins i , després, als mudèjars i als moriscs.

MUSTÉ. MOSTER : De Moster o Almoster, nom d'un poble del Camp de Tarragona. Musté, Moster, Mostera, Mosteres, Musteras : Potser del cognom francès Moustier, "monestir".

NADAL : Va ser, en principi, un sobrenom designant una circumstància del naixement i ve del nom llatí natale, que significa la festa de la nativitat de Jesús. De nom propi d'home va passar a cognom.

Tornar a l'inici

 

P-Q

PADOLLÉS. PEDOLLÉS. PADOLLERS. PADULLÉS, PATOLLERS : Deformació de "pla d'ollers".

PALOU : Nom de diversos poblets del Vallès, de la Segarra i del Gironès. És el mateix topònim palol, que ve del llatí palatiolum, "palau petit", a través de la forma arcaica palazol.

PARÉS. PERER. PARER. PARÉ. PERÉS : Nom de l'arbre que fa peres.

PARSERISES. PARCERISSAS. PARSERICES. PARCERISSA. PARCERICES. PARCERISSES. PARCERISA. PARCERISAS : Sembla derivat de parcer amb el sufix -issa-. Devia significar "casa del parcer" (com cabrissa "corral de cabres", vaquerissa "corral de vaques").

PASQUA : Cognom castellà. Possiblement provingui de pasqua, festa d'origen jueu en commemoració de l'alliberament d'Egipte.

PEJUAN. PERE JOAN : Cognom compost dels dos noms de Sants, Pere i Joan. La forma Pejuan és una contracció.

PERIQUET. PERICÀS. PERICAI. PERICAY. PERIQUELL : Derivats de Peric, que es deriva de Pere.

PINÓS : Derivat de pi, vol dir "lloc abundant de pins". Procedeix dels topònims homònims al Solsonès i el Bergedà.

POLA : Podria vindre de Pol. Pol és equivalent a Pau en català antic i ve del llatí paulus que vol dir petit. Segons Coromines, encara que manca un bon estudi de la qüestió, sembla que es tracti d'un mot inexistent, pot ser degut a un malentès d'un topònim sard.

PORRIGIMON. PORREGIMON. PURRIGIMON. PUJARGIMON. PUIGARGIMON. PUIG-ARGIMON : Grafia aglutinada de "puig Argimon" ("puig d'Argimon", nom personal germànic).

PORTA. LAPORTA. SAPORTA : Procedeix del substantiu català porta.

PRAT. DESPRAT : Ve del substantiu català prat, derivat del llatí pratum. Pot procedir també dels topònims homònims del principat.

PUIG. DESPUIG. PUI : Ve del substantiu puig, derivat del llatí podium, que vol dir muntanya. Pot procedir també de qualsevol dels topònims homònims existents.

PUIGDELLIVOL. PUIG DELIVOL. PUIG DE LIVOL : Significa "puig de Livol", "montanya de Livol". Livol sembla venir del nom personal femení Liubilo.

PUJOL : Significa "puig petit". Puig és una "elevació del terreny, més o menys rosta, formant cim que sobresurt del terreny circumdant, tant si és una plana com un massís muntanyós".

QUER : Procedeix del substantiu quer, que significa "penya, roca gran". 

Tornar a l'inici

 

R

RAMON. RAIMON : De Raginmund, nom de diversos sants, compost de ragan "consell" i mund "protecció".

RAMOS : Cognom castellà. Procedeix, en plural, del substantiu ramo (ram), del llatí ramus, que és una rama de segon ordre que surt de la rama mare i també una rama tallada de l'arbre o bé un conjunt de flors, rames o herbes.

REGUER : Procedeix del substantiu reguer. Reguer, en agricultura i hidràulica, significa "rec, canal de regatge".

RIART : Possiblement provingui del topònim del Solsonès Riard. Riard és una caseria del municipi de Lladurs, situada a 1029 m. alt, al pla de Riard, altiplà, al sud del prat d'Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, a la divisòria d'aigües entre el Cardener i el Segre.

RIBALTA : És una grafia aglutinada de riba i alta, del llatí ripa alta, que vol dir vorera alta.

RIUS : És el plural de riu. Riu ve del substantiu riu, derivat del llatí rivus.

ROCHÉS. ROTGÉS. ROTJÉS. RUTGÉS : Pot ser derivat diminuntiu de roig. També pot vindre del nom propi germànic Hrodgaer, compost de hrod, que vol dir fama, i de gair, que vol dir llança.

ROSSELL. ROSELL : És un derivat diminutiu de "ros".

ROVIRA. ROVIRES. ROBIRA. RUVIRA. RUBIRA. RUBIRES. ROÏRA. RUIRA. RUYRA. SARROVIRA : Ve del llatí robereda, que vol dir "roureda".

RUBÍ. ROBÍ : Sembla que ve del llatí rupinum, que vol dir "rocós". Procedeix del topònim homònim al Vallès Occidental.

Tornar a l'inici
 

 

S

SALA. LASALA. SASALA : Ve del nom comú "sala" derivat del germànic salla, que vol dir "cambra de rebre". A l'alta Edat Mitjana va ser també un nom propi.

SALVADOR. SALVADÓ : Ve de Salvatore, sobrenom donat a Jesucrist.

SANTAMARIA : És la grafia aglutinada de Santa Maria.

SARRI : Sembla venir del topònim i cognom francès Sarry. També pot ser una forma arcaica del nom de l'isard, anomenat en bearnès sàrri i en aragonès sarrio.

SÀRRIES. SÀRRIAS : Plural de sàrria que significa gran recipient d'espart per a transportar carbó, fruita, llenya, etc.

SATÓ : Podria vindre d'una variant del nom del peix seitó, mena d'anxova. Però és notand que vingui de sa-tor "la torre".

SECANELL. SACANELL. SACARELL : Derivat diminutiu de secà, que significa sec, de poques carns.

El 19/08/1553 entre els focs de la vila de Tarroja es llegeix : "Dit dia en Jaume Mora y Joan Sacanell jurats del loch de Tarroja denunciaren los fochs...".

SERRA. SASSERRA. SASERRA : Procedeix del substantiu serra que significa tant una cadena de muntanyes com una eina de tallar i, en aquest sentit, el cognom podria provenir d'un sobrenom.

SEVILLANO . SEBILLANO : Gentilici de Sevilla. Sevilla, originari de la ciutat capital de la província del mateix nom, l'antiga Hispalis, "terra de conills", per mitjà de Isibila, la seva corrupció mora.

SOCIATS : Cal suposar que es tracta de la locució arcaica "sàul siats", "sigueu salvat", amb la forma verbal posada en plural (arcaic, en -ats), expresadora d'un desig de felicitat, de bona sort o de salvació.

SOLÀ. SULÀ : Ve del llatí solanum, al lloc on bat el sol, o del nom llatí Solanus, derivat de solum, que vol dir sòl, terreny.

SOLDEVILA : Grafia aglutinada de "sòl de vila", o sigui, la part baixa de la vila.

SOLER. SOLÉ. SULÉ : Ve del llatí solarium, derivat de solum, que vol dir sòl, terreny, solar. Pot procedir del topònim homònim al Rosselló.

SURRIBES. SORRIBA. SORRIBAS. SORRIBES. SURRIBA. SURRIBAS : Del llatí sub ripas, que significa sota les riberes o vores d'un riu o torrent.

Tornar a l'inici

 

T

TANÀSIO : Pot provindre del cognom Tanasi que significa "babau". Tanasi sembla ser el mateix que la forma popular del nom de persona Atanasi, probablement, usat burlescament amb aquest sentit, d'una banda per joc de mots amb "tanoca", i alhora per les falòrnies que la gent senzilla contava d'aquell sant.

TARRÉS. TERRÉS : Podria provindre del topònim Tarrés, nom d'un municipi de les Garrigues. Però possiblement derivi del topònim Terres, església (Santa Cecília) i antiga parròquia del municipi de Navès (Solsonès), al nordest de Besora, aturonat a 879 m. alt, al límit amb el terme d'Olius.

TERME : Del llatí terminus, que en les llengües romàniques apareix confós amb el llatí arcaic termen. Un i altre tingueren, amb gradacions diverses, els sentits de "limit", "fita, molló", "terme, fi".

TORRA. TORRE. LATORRE. SATORRE. SATORRA : Ve del substantiu torre, derivat del llatí turre. Pot procedir també d'un dels innombrables indrets homònims.

TORRASCASANA. TORRESCASSANA : La forma gràfica del llinatge és una grafia aglutinada de torre escasana, és a dir, "torre escapçada o mutilada".

TORRENS. TORRENTS : És el plural de Torrent. Torrent ve del substantiu torrent, derivat del llatí torrente, que vol dir curs d'aigua intermitent.

TRULLOLS. TRULLOL. TRUYOL. TRUYOLS. TRUJOLS : Derivat diminutiu del substantiu trull, del llatí tróculum, que vol dir molí d'oliva.

TURALLÓS : Pot provindre del cognom Torelló. Torelló procedeix del topònim homònim a Osona i sembla derivar del diminutiu radical pre-romà -tor o -taur, que indica una elevació de terreny.

Tornar a l'inici

 

 

V

VALLÉS. VALLÈS : Procedeix del topònim homònim donat a un riu i a una gran comarca. Derivat del llatí vallense, que vol dir "propi de la vall" o "que forma diverses valls".

VENDRELL. VENRELL. VANRELL. VANDRELL : Procedeix del nom propi llatí Venerellus, que és un derivat diminutiu de Venus, la deesa de l'amor. Durant l'edat mitjana fou freqüent com a nom propi d'home. Pot procedir també del topònim homònim del Baix Penedès.

VICENTE. VIZENTE. BIZENTE : Cognom castellà, derivat del nom de baptisme Vicente (Vicenç).

VIDAL : Cognom patronímic derivat del nom de diversos sants. Vitalis en llatí, que vol dir "vivaç", "sa", "fort".

VILA. LAVILA. SAVILA : Del llatí villa, nucli de població més petit que la ciutat, abans, però, significava "casa de camp" o "casa predial", allò que després se'n diria "masia".

VILAFRANCA : És la grafia aglutinada de vila franca, que vol dir vila exempta d'alguns impostos. Procedeix dels topònims homònims al Conflent i el Penedès.

VILALTA : Grafia aglutinada i contracta de "vila alta". Procedeix dels topònims homònims a la Segarra, Berguedà, Alta Cerdanya i la Noguera.

VILAPRENYÓ. VILAPRINYÓ : Cognom derivat del topònim Vilaprinyó, antiga quadra del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), dins del terme de Ceuró.

VILAR. VILÀ. DESVILAR : Ve del llatí tardà villare, que vol dir "finca rústica" o "terres dependents d'una vil.la o casa predial". Procedeix dels topònims homònims al Vallespir, Osona, Andorra, Anoia; Bages, la Selva, Baix Empordà, Gironès, Roselló.

VILARÓ. DESVILARÓ : És un derivat diminutiu de vilar. Procedeix dels topònims homònims al Solsonès i Ripollès.

VILARRUBIA : Signifique "vila de color rubia", "vila de color rossa". Veure significat de vila.

VILELLA : És un derivat diminutiu de "vila". Procedeix dels topònims homònims al Bages, Baixa Cerdanya, el Pallars Jussà, el Conflent, el Berguedà, el Priorat i el Baix Cinca. Joan Vilella, de Sanaüja, doctor en dret i secretari real, fou fet cavaller el 1599. Els Vilella de Sanaüja porten l'escut : de gules, una domus d'argent.

Tornar a l'inici